Mivant

La lluna,                   vídua alegre

per no dir que ha perduda la nit

s'ha quedat passejant fins migdia

-mig partida però

                        que un ocell somreia-

i tan pàl·lida i trista

que ensenyava el neguit

i una son que la colga d'un fil

d'un fil prim

que amb el sol es desfeia.

A mi m'agrada per l'estructura dels versos (les paraules separades per gras espais) ho trobo molt original, i per les metàfores que utilitza.

Eva Fernàndez .