per no dir que ha perduda la nit
s'ha quedat passejant fins migdia
-mig partida però
que un ocell somreia-
i tan pàl·lida i trista
que ensenyava el neguit
i una son que la colga d'un fil
d'un fil prim
que amb el sol es desfeia.
A mi m'agrada per l'estructura dels versos (les paraules separades per gras espais) ho trobo molt original, i per les metàfores que utilitza.
Eva Fernàndez .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada