desemborar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coves d'occident.
L'extrem d'una ala de l'aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
Joan Vinyoli. De vida i somni.
Aquest poema m'ha interessat
perquè descriu d'una manera molt
bonica l'alba, el començament del
dia un moment ja de per si molt
bonic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada