Dia Mundial de la Poesia

Dia Mundial de la Poesia

dimarts, 30 de novembre del 2010

Joan Alcover (1854-1926) -Desolació



Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
ROGER BOSCH MATEO

DESIG (Rosa Leveroni)

Recerco l'alba dins la nit obscura 
i se'm fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l'única font pura
i totes les begudes són verins.

Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que es massa tard.

Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.

I trobar-se, Senyor, que em fossi l'alba, 
i la vela i el mar i el cant d'amor;
que em tornessis brillant l'ànima balba
i ben clara la font d'aquest meu cor.


Marina Rodriguez






dilluns, 29 de novembre del 2010

CAMÍ DE SOMNI; autor: Sebastià Sansó

La lluna ens obrí al mar
el camí de la nit anònima


fet de pinzellades de llum d'or
que es dibuixen a l'aigua


la melodia marinera del silenci
acompanyat del ritme de les ones tranquil·les


ens convida a dansar un ritual mil·lenari
que ens durà per la drecera oferida
per l'esfera del son
que es perfila il·luminada al cel


allà acaronaren les estrelles


Laia Mongelos Amill

Salvador Espriu:Les cançons d'Ariadna

                                                                                                                            

PRESA SEGURA
Pas de caçador
Sento com s'atensa
per sols de tardor

Lentament, d'aquesta 
font d'aigua gleçada
he vegut. Després
he mirat enlaire.
Volaven falcons
damunt la certesa
de la meva mort.


Núria Prieto
                                                                                                                       

T'espero. (autor anònim)

T
ens uns ulls de mar endins
Uns cabells de groc de xeixa

Tens uns llavis purpurins
Que no exalen ni una queixa

A frec de la teva reixa
Fa bell goig contemplar-te

Si pogués acaronar-te
Em sentiria feliç

Dóna'm al menys un somrís
I ja no podré oblidar-te




JOAN RIBALTA

RAIGS DE SOL de Francesc Povedano

Raigs de sol surten de l'alba,
i es reflexen en la mar,
desprenent una brillantor profunda,
com si t'estés mirant.
 
Els teus ulls son com dos sols,
que es ponen a cop de teló,
i que donen la vida a un planeta,
que podria ser jo.
 
Són raigs que quan es fa el dia,
penetren dins la foscor,
i a mi els teus m'arriben,
fins al fons del cor
o fins al moll de l'òs

Irene Rodrgio 2ESOA

Ara sóc a la falda de casa ( Xavier Amorós i Solà)

 Ara sóc a la falda de casa.
Una sentor de pa mòbre la gana
i els crits dels fills
m'estiren les mànigues.
Trobo un bes oblidat
que em puja als llavis.
Somric, i s'obren les finestres.

                              Maria Lopera Navarro

EXCÈLSIOR (Joan Maragall-1895)

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du' a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls en l'aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre,sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més...

                         Gisela Gómez Sierra

(sense títol) CARLES RIBA

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb la sang de més batalles i t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi,és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,       
ma pròpia joia al sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat canal i eterna;
fugirà l'ombra, més ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
- que tu sola, oh amor, hauràs pogut saber-ne.

                                                                            Ignasi Merediz Solà

JOC, Gabriel Ferrater

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquesta tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.



Pol Benabarre.

La diada de Sant Jordi (Joan Maragall (1860-1911))

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
te renyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxo cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Aziz Megrini

A una hermosa dama - Francesc Vicenç Garcia

Amb una pinta de marfil polia
els cabells de finíssima atzabeja
a qui els d’or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu es descobria
del coll, que amb son contrari més campeja,
i a la mà que com el marfil blanqueja:
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava
el dolç combat que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava
i temorós d’alguna gran desgràcia
de prendre’ls treves ganes me venien.


                                                             Oriol Álvarez Pallerols

dimarts, 16 de novembre del 2010

Tirallonga dels monosíl·labs, de Pere Quart



Déu

I tu, què vols? 



Jo                                    


Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son                              
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.


Del llibre Circumstàncies, 1968.