![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi66pXmg99OGrgYCDR24cf8EzPdd7XY3HqxSe2S40_4SOAyY3-0qG4DZMOWdi3lFzUnATaTez474hhRArGY4TfB4RMt-KzwKVA2SgAOhd2pRQUpkK4Zzo1SdXlJeiIFbKJUzfVY5H1VCgve/s320/VWIMGyE33Xj.jpg)
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
ROGER BOSCH MATEO