(sense títol) CARLES RIBA

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb la sang de més batalles i t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi,és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,       
ma pròpia joia al sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat canal i eterna;
fugirà l'ombra, més ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
- que tu sola, oh amor, hauràs pogut saber-ne.

                                                                            Ignasi Merediz Solà