He vist lluny la serra blava
desemboirar-se lentament,
mig enfonsat en el mar llis.
desemboirar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coses d'occident.
L'extrem d'una ala de l'aurora
vermellajava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.COMENTARI=
Jo crec que és un poema bonic et descriu molt bé aquell paisatge i és un poema fàcil d'entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada