Minvant - Joan Salvat-Papasseit

Minvant

La lluna,                   vídua alegre

per no dir que ha perduda la nit

s'ha quedat passejant fins migdia

-mig partida però

                        que un ocell somreia-

i tan pàl·lida i trista

que ensenyava el neguit

i una son que la colga d'un fil

d'un fil prim

que amb el sol es desfeia.

        Joan Salvat-Papasseit, Óssa menor.

Jo he agafat aquest poema, per què m'ha agradat bastant. Parla sobre la lluna, que està sola en la nit, i com què és lluna mivant, només es veu la meitat. També, diu que està trista per què el sol ja comença a sortir i ella se'n va...

Sincerament, la cosa més curiosa que he trobat són els espais en blanc, en alguns versos i també el contingut d'aquest poema.

Oriol Álvarez Pallerols