Aurora

He vist lluny la serra blava
desemboirar-se lentament,

davant la nit que es retirava 

cap a les coses d'occident.

L'extrem d'una ala de l'aurora

vermellajava en el cel gris,

mentre el seu cos encara jeia

mig enfonsat en el mar llis.

COMENTARI: Jo he triat aquest poema perquè l'he trobat molt bonic i molt original i també molt descriptiu. 

                                                                                                                                Cèlia Grifoll