He vist al lluny la serra blava,
desemboirar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coves d'occident.
L'extrem d'una ala de l'aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
Joan VINYOLI. De vida i somni.
comentari:
He triat aquest poema per què m'ha agradat molt,
l'he trobat molt maco i crec que era el millor de tots.
desemboirar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coves d'occident.
L'extrem d'una ala de l'aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
comentari:
He triat aquest poema per què m'ha agradat molt,
l'he trobat molt maco i crec que era el millor de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada