Minvant

La lluna,                   vídua alegre

per no dir que ha perduda la nit

s'ha quedat passejant fins migdia

-mig partida però

                        que un ocell somreia-

i tan pàl·lida i trista

que ensenyava el neguit

i una son que la colga d'un fil

d'un fil prim

que amb el sol es desfeia.

Comentari:

he triat aquest fragment, per que m'ha cridat molt la atenció aixó dels versos separats.

També trobo molt bonic del que parla el tema i de la manera en que ho expressa.

Laia Mongelos Amill