Marina Rodriguez

Minvant:



La lluna, vídua alegre
per no dir que ha perduda la nit
s'ha quedat passejant fins al migdia
-mig partida però
                                    que un ocell li somreia-
i tan pàl·lida i trista 
que esenyava el neguit

i una son que la colga d'un fil


d'un fil prim
que amb el sol es desfeia.


Comentari:

Aquest poema tracta de que com que es fa de dia, la lluna desapareix i el sol surt fins a la nit.
M'agrada aquest poema, perquè és diferent als demes, tenen espais.