El fragment que ens ha agradat més és:
Jo, esperava a en Bru, pacientment, imaginat-me'l sense saber com seria.
I quan jo vaig tenir-lo i el vaig veure, vaig plorar --no podia ser d'una altra manera!-- i vaig suplicar que no li passés res, que sempre voldria ser al seu costat per protegir-lo.
Ens ha agradat aquest perquè trobem que és el que hauria de pensar una mare al donar llum a un nou membre de la rassa humana.
 |
| Sóc el Bru!!! |
Oriol Gómez i David Ruano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada