Agafo la mà de la Cèlia mentre mirem per la finestra. Ja no tinc por de parlar. Aquests dies seré capaç d'abraçar-la i no desapareixerà, no s'esvanirà com si formés part d'un somni. La Cèlia és aquí, ha vingut a Cill Chainnigh, i és real.
L'Ahmed, l'Adan, el Jose, l'Àlex i jo (l'Elai), hem escollit aquest fragment perquè, al ser l'últim paràgraf, té una mica de passió i d'amor perquè en Bru estima a la Cèlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada