El grill

Em plau d'ésser vora l'home

;sóc veí seu molt antic;

tafanejo vora els marges

i és de pau el meu xerric.

Tot sovint, d'una aigua fresca

vora el regueró m'estic;

m'enamora l'estelada

i ella, ¿escolta el que li dic?

Clar de lluna, boira fina,

si só lleig i no sóc ric,

la veu meva us acompanya;

i, al que deia, poso pic.

Ric, ric,

el que us deia és un nyic nyic;

ric ric,

ai, amic,

m'entristeixo si no ho dic.

 abril figueras