Blog dels alumnes de 2n ESO A de l'Institut Gabriel Ferrater i Soler (Reus). Curs 2010-2011. Hi anireu trobant treballs i activitats que fem a la classe de Llengua catalana i literatura (professora: Fina Masdéu). El curs 2011-2012 continuem treballant en aquest blog. Ara els alumnes són de 2n ESO C i D. Durant el curs 2012-2013 treballaran en aquest blog els alumnes de 1r ESO A. Durant el curs 2013-2014 el blog és dels alumnes de 2n ESO A (Foment de la lectura).
Dia Mundial de la Poesia

dilluns, 17 de març del 2014
diumenge, 16 de març del 2014
dissabte, 15 de març del 2014
Plor de la tórtora
El David A. i la Carla D. llegim poesia:"Plor de la tórtora"
Vora voreta el riu
me n'heu guarnit un niu,
me n'heu guarnit un niu,
que el sol hi toca;
lo cobrecel n'és d'or,
veniu,somnis d'amor,
bressau-m'hi a l'ombra.

divendres, 14 de març del 2014
dijous, 13 de març del 2014
EL SERGI I LA MIRANDA LLEGIM POESIA: ''UN ARBRE'' I ''ATZAROLA''
UN ARBRE
Quan seràs mort,encara
faràs créixer una flama!
MÀRIUS TORRES
ATZAROLA
Tot just esclates,
i el vent fa dels teus pètals
ales de papallona.
MÀRIUS TORRES
L'Elai i l'Oscar llegim poesia
L'Elai i l'Oscar llegim poesia: "A la vora de la mar" (cançó popular)
"-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda;
vermelleta la vull jo,
que és per la reina"
-Anònim-

Elai Català i Oscar Esteban
dimecres, 12 de març del 2014
Jo llegeixo poesia: els alumnes de 2n ESO A llegim poesia.
TAN SOLS LA PARAULA NUA
Tan sols la paraula nuala teva, mai la d'un altre,
la que reflecteix una vida
dins d'una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S'esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d'aquest ser-hi
tan precís que
s'allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia.
Montserrat Abelló
dilluns, 10 de març del 2014
Me'n torno al carrer Kieran.
El fragment que ens ha agradat més és:
Jo, esperava a en Bru, pacientment, imaginat-me'l sense saber com seria.
I quan jo vaig tenir-lo i el vaig veure, vaig plorar --no podia ser d'una altra manera!-- i vaig suplicar que no li passés res, que sempre voldria ser al seu costat per protegir-lo.
Ens ha agradat aquest perquè trobem que és el que hauria de pensar una mare al donar llum a un nou membre de la rassa humana.
![]() |
Sóc el Bru!!! |
Oriol Gómez i David Ruano
Me'n torno al carrer Kieran.
Agafo la mà de la Cèlia mentre mirem per la finestra. Ja no tinc por de parlar. Aquests dies seré capaç d'abraçar-la i no desapareixerà, no s'esvanirà com si formés part d'un somni. La Cèlia és aquí, ha vingut a Cill Chainnigh, i és real.
L'Ahmed, l'Adan, el Jose, l'Àlex i jo (l'Elai), hem escollit aquest fragment perquè, al ser l'últim paràgraf, té una mica de passió i d'amor perquè en Bru estima a la Cèlia.
ME'N TORNO AL CARRER KIERAN
FRAGMENT DEL LLIBRE ''ME'N TORNO AL CARRER KIERAN''
''Dos tombs de clau i la porta oberta. Penombra. Va tancar, ja era a dins. Aclucava els ulls per sentir millor les diverses olors oblidades. Se n'havien barrejat de diferents: anys, pols, abandonament, mobles, fred, calor, i la sentor d'ells tres quan hi vivien. El cor li colpejava el pit, un nus li impedia respirar bé.''
-Hem trobat que aquest moment és molt bonic perquè recorda quan ell passava el temps allí amb els seus pares, i se li fa dur pensar que ja no hi són amb ell.
Creiem que l'autora ha triat molt bones paraules per expressar-se i també per expressar els sentiments que devia tenir en Bru en aquell moment.
Marta Ribalta Vilella
Carla Sardà Soler
dissabte, 8 de març del 2014
FRAGMENT ME'N TORNO AL CARRER KIERAN
FRAGMENT DEL LLIBRE: "ME'N TORNO AL CARRER KIERAN"
En passar per davant de la floristeria va veure la Cèlia.
Estava aturada mirant els poms de colors vius que s'exposaven a l'entrada. En un recipient hi havia unes quantes gardènies. Aquella olor dolça envoltava la Cèlia.
-Hola Cèlia.
Ella es va girar, i a en Bru li va semblar que la seva mirada barrejava sorpresa i alegria.
-Què fas per aquí?
L'olor de les gardènies, melosa, agradable, la veu de la Cèlia...
______________________________________________________________
Nosaltres hem triat aquest fragment, perquè ens ha agradat molt l'expressió del principi del llibre:
Li agafà la mà i li va dir tan baix que semblava que li digués un secret:
-No sents quina olor a gardènies?
I la frase ens ha recordat molt a aquesta part del llibre, on en Bru comença a associar l'olor de gardènies amb la Cèlia.
Carla, Judit, Marta, Ruth i Blanca.
dimarts, 4 de març del 2014
Fragment del llibre: Me'n torno al carrer Kieran
"-Què fas en una casa tancada un diumenge a la tarda?
-Llegia uns apunts de la mare. Explica coses de la seva infantesa que jo desconeixia-"
Ens ha agradat aquest fragment perquè la Cèlia, llegeix els apunts de la seva mare, i xafardeja una mica sobre el que li passava, sobre el seu estimat, etc.

Alfonso Masero, Oscar Esteban, Roger Conde, Sergi Muñoz i Amine Ait
Me'n torno al carrer Kieran
El fragment que ens ha agradat més ha sigut aquest:
"No sabia on anava, el cap de suro, el pols crepitant als costats del front. Semblava que volés. Gairebé no veia res, tot passava a gran velocitat, les idees no existien. Llums de color vermell, esfilagarsades. Fora tot, tothom; només fugir. Un instant; la corba, la derrapada, la tanca, el penya-segat. Al fons, el mar."
Ens ha agradat molt, ja que reflecteix perfectament les sensacions i temors que vius quan vas drogat i begut. Descriu clarament l'accident que sofreix en Raimon.
"No sabia on anava, el cap de suro, el pols crepitant als costats del front. Semblava que volés. Gairebé no veia res, tot passava a gran velocitat, les idees no existien. Llums de color vermell, esfilagarsades. Fora tot, tothom; només fugir. Un instant; la corba, la derrapada, la tanca, el penya-segat. Al fons, el mar."
Ens ha agradat molt, ja que reflecteix perfectament les sensacions i temors que vius quan vas drogat i begut. Descriu clarament l'accident que sofreix en Raimon.
![]() |
David Molina i David Ardelean |
ME'N TORNO AL CARRER KIERAN
La tia Àgata va obrir .
-Bru, vine!-la tia em crida.
Baixo, potser duen algun paquet.
Al llindar hi ha la silueta d'una noia amb una maleta.
La tia Àgata parla amb ella. No és l'Etain, m'hauria avisat.
L'últim tram d'escales el faig en un segon. M'hi apropo.
No m'ho puc creure.
-Cèlia!
Ens ha agradat aquest fragment perquè és quan la Cèlia va a Cill Chainnigh.
CILL CHAINNIGH
CARRER KIERAN
MIRANDA SILVERIA I LAURA CASANOVAS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)