L’ANY NOU

Ja ha arribat el dia que tothom esperava

I arriba l’any que es buscava

El gener per fi ja  esta aquí

I ve per poder-lo ben gaudir

Tothom està alegre i content

Mentre hi ha els carrers  plens de gent

Els grans i petits ho celebren

Perquè l’any nou per fi ja el tenen 

Cèlia Grifoll

Poema de Nadal

Nadal

Nadal és present

ple de regals i somriures

en aquest moment.

Hem vestit el pessebre

de Nadal amb la Verge i l'Infant,

en el mes de desembre.

En un angle del menjador he posat

l'arbre de Nadal, ple d'adornaments està de baix a d'alt,

i la llum il·lumina el meu món

                                                                                                                                    Núria Prieto

POEMA DE NADAL!

Sonen les campanes,

i ens anuncien any nou.

Reunits amb la família

menjant neules i nous

Riem i cantem plegats,

a la taula reunits estem

Brindant per aquest Nadal,

i per el nou any que bé.

Hi ha versos que són hexasíl·labs i altres octosíl·labs.

Marina Rodriguez

QUÈ FAN PEL NADAL?

Al Nadal entra el fred i 
la gent se'n va a casa seva.
L'ocell que voleiava
se'n va anar al seu caliu.


El gos tranquil i passiu,
té un tremolor escandalós.
Aquell animal, l'ós;
ara gaudeix del seu caliu.

Hi ha versos que són octosíl·labs.

Pol Benabarre

El Nadal

El nadal és felicitat

el nadal és alegria

és generositat,

i sobretot et fa de guia.

El nen Jesús

a l' establia

en fa un bon ús

d'aquest dia.

                                                                           

Tots els nens

són feliços

aquest dia

pel goig 

i l'alegria

Anna Vellido Vilella

 EL DESEMBRE

JA ÉS DESEMBRE, L'HIVERN HA ARRIBAT

EL FRED REGNA A LA NOSTRA CIUTAT

PERÒ ENS ESCALFA A TOTS EL NADAL

ESPERANT QUE ENS PORTIN UN REGAL

TREC EL CAP GELAT PEL FINESTRAL

VEIG LLUMS DE COLORS AL MEU CARRER

PERÒ CREC QUE NO SÓC EL PRIMER

EL PRIMER EN CRIDAR BON NADAL!

                                      Emili Sisquellas Taixés

Al PDF ficava que la rima havia de ser abba però la primera estrofa he fet aabb.

POEMA DE NADAL

I et despertes un bon dia,

Ho veus tot al revés

Però ho veus tot ple d’alegria

al sortir al carrer.

Il·luminant tota la ciutat

Tot ple de llums i colors

Els nens rien sense parar

Amb un somriure de orella a orella.

Tothom feliç pels regals que s’han trobat

Gràcies al Reis Mags i al Pare Noël que els han visitat

Durant una nit esgotadora  que mai s’ha oblidat

I que mai s’oblidarà.

Laia Mongelos Amill

POEMA DE NADAL

Per fi, ja hi és , el Nadal 

Les llums i el seu colorit 

La gent amunt i avall 

Comprant regals del tió 

Els nens molt il·lusionats 

I del fred que hi fa al carrer 

Se’ls hi posa el nas fred 

Els hi agrada l’hivern 

Irene Rodrigo

Comentari del poema

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

                                                 
És molt interessant i entreringut, ja que està format per monosíl·labs  i a l'hora també complicat de fer, perquè és difícil que tants monosíl·labs junts tinguin sentit, els versos són blancs perquè no tenen rima.


                           Thaïs Moral i Eva Fernández

Pere Quart ens torna a meravellar amb un poema impressionant. Amb una rima perfecta i amb un context difícil.
Fer quasi totes les rimes de paraules de una sola síl·laba és molt difícil.
I  també es molt dificil fer-ho de art menor.

Oriol Camprubi

Comentari del poema

És un poema difícil de fer perquè té molts monosíl·labs i a la vegada han de rimar tots, i tots han de tenir quatre síl·labes. Pere Quart ha fet servir unes paraules que ni tan sols s'aviem  que existien, però després de haver-les buscat al diccionari em vist que són unes paraules  molt cultes i diferents, ja que no les prenunciem gaire en el nostre vocabulari. Trobem que aquest poema és diferent que els altres, i pensem que ho va fer expressament.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.








Laia Mongelos
Marina rodríguez

Comentari del poema

A nosaltres s'ens ha fet una mica llarg el poema però ens sembla interessant perquè, a més que està fet només amb monosíl·labs, fa servir paraules molt específiques i que no fem servir normalment per dir cada cosa i és com una llista que fa l'autor a Déu. Però també és una mica repetitiu.

Gisela Gómez i Marina Pagès

 

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

Es un poema molt difícil de fer ja que té totes les paraules monosíl·labes, i es molt llarg, i té una gran quantitat de paraules cultes, que normalment no es fan servir, però tot i així s'enten bastant bé el significat de bastentes paraules, també trobem que es un poema molt divertit

ROGER I JOAN CARAZO

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

Comentaari del poema "Tirallonga dels monosíl·labs, de Pere Quart "

El poema m'ha agradat molt, ja que deu ser molt dificil demanar moltes coses només amb monosil·abs ja que ha de rimar tot molt bé pèrque no hi perdi el joc de paraules que fa Pere Quart.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.                                                                                                                                               

          Núria Prieto                                                                                                                                         

COMENTARI BREU DE TOT EL POEMA

I un xic de llum

i un xic de so:

un poc de llamp

i un xic de tro.

Nosaltres creiem que és massa llarg i, encra que cada estrofa tingui un significat diferent, creiem que és una mica repetitiu. Sobretot  en les paraules : un xic, un poc de... que són les que es repeteixen més al llarg del poema i les que en dónen la rima.

Tot i axiò és un poema original i graciós. Que en la nostra opinió costa de fer per què fer tants versos amb tot de monosíl·labs i que cada estrofa tingui el seu significat ha de ser un xic complicat i un poc difícil. 

Martí Prats i Molas i Emili Sisquellas Taixés

TIRALLONGA DE MONOSÍL·LABS, Pere Quart

COMENTARI BREU DE TOT EL POEMA, AL BLOC

Aquest poema m'agradat perque es molt diferent de tots els altres poemes, es una repetició contínua de coses que demana un home, pero es molt llarg i  al final ja cansa una mica de tot el rato el mateix.

Irene Rodrigo

Tirallonga de monosíl·labs, PERE QUART.

I un poc de groc

i un xic de gris

i un xic de verd.

I un xic de blau.

COMENTARI BREU DE TOT EL POEMA.

Ens ha agradat molt el poema, l'hem trobat molt divertit i original. Pensem que és molt entretingut de llegir pels sons i la rima. Creiem que s'ha de ser molt bon poeta per fer un poema tot de monosíl·labs que rimen i tenen sentit.

Cada estrofa parla d'un tema determinat, i és tot el que demana l'autor a Déu.

Mar Sardà i Cel Balcells.

Tirallonga dels monosíl·labs, de Pere Quart

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.                                          Aziz Megrini

Tirallonga dels monosíl·labs, de Pere Quart

COMENTARI BREU DE TOT EL POEMA.
És molt interessant que estigui tot escrit amb monosíl·labs però trobem que és massa llarg però ens agrada la idea de que sigui tan difícil. També hi ha una cosa curiosa, que el títol et diu com serà el poema. Cada estrofa té un sentit diferent, però ens agrada molt el poder rimar cada vers o cada estrofa.

Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

Oriol Álvarez i Ignasi Merediz

 

La ginesta De Joan Maragall
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.

 

Oriol Camprubi Fabregas

A la sortida del sol ( Ovidi Montllor)

A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré

AIGUA I VIDA (AUTOR ANÒNIM)


Llàgrimes salades 
gotes de pluja, 
esquitxos de mar; 
aigua, al cap i a la fi. 

Les llàgrimes li rodolen pel rostre, 
la pluja li mulla el cap; 
les gotes de mar salada 
li desperten la realitat. 

Una realitat dura, 
amarga, salada com la mar 
a vegades dolça i pura, 
com la pluja rodolant. 

Així és la vida que així com l'aigua, 
que sempre torna al cabal, 
sigui llarga o sigui curta, 
el final li ha d'arrivar.

Eva Fernàndez

Ausias March (1397-1439)

 No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça                                   
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc d’estiu, com la calor se met,
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.

Com se farà que visca sens dolor
tenint perdut lo bé que posseïa?
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
que mai porà tenir estat millor.
Doncs, què farà, puix altre bé no el resta,
sinó plorar lo bé del temps perdut?
Veent molt clar per si ser decebut,
mai trobarà qui el faça millor festa.

Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.

Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:                              

herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entés com dins en mon coratge
los pensaments no em devallen avall.


Daniel Andres Gutierrez Loza 2n E.S.O. A

ALÈ DE VIDA, Salvatore Vinyatti

Respiro l'alè àlgid de la vida amarada d'amor

l'espill d'anhels i sentiments senseibles

plens de llum i color

amb felicitat plena.

Cel Balcells

Cada dia, Miquel Martí i Pol.

No conquerim cap mot debades.
Tot s'inscriu en l'ordre clar d'aquell projecte
que va creixent a poc a poc dins nostre
si sabem tenaçment perfer-lo sempre.
Així el gran risc de viure se'ns proposa
com un repte constant, com una fita
que allunyem amb el gest i la mirada
tan bon punt l'assolim, no per refús
del que hem aconseguit, sinó pel goig
de posar-nos a prova cada dia.

Mar Sardà Soler.

Una adolescent en la nit de maig (Josep Carner)

Contra l'arbre florit ton cos descansa;
defallires i no saps per què, 
i romp per primer cop la cobejança 
el fil de ton alè. 

Ta boca closa, part de dins murmura, 
i ton braç, sense moure's, fa un convit: 
més que la llum en els estels, fulgura 
en els teus ulls la nit. 
defallires i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè. 

Ta boca closa, part de dins murmura, 
i ton braç, sense moure's, fa un convit: 
més que la llum en els estels, fulgura 
en els teus ulls la nit. 

Cèlia Grifoll Constantí

Paraules d'amor ( Joan Manuel Serrat )

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor.

                                                    

                                                                                                                              Anna Vellido Vilella

El grill

Em plau d'ésser vora l'home

;sóc veí seu molt antic;

tafanejo vora els marges

i és de pau el meu xerric.

Tot sovint, d'una aigua fresca

vora el regueró m'estic;

m'enamora l'estelada

i ella, ¿escolta el que li dic?

Clar de lluna, boira fina,

si só lleig i no sóc ric,

la veu meva us acompanya;

i, al que deia, poso pic.

Ric, ric,

el que us deia és un nyic nyic;

ric ric,

ai, amic,

m'entristeixo si no ho dic.

 abril figueras

BOMBOLLES, Joana Raspall

Vine a fer bombolles,

que tinc un tassó

ple d'aigua i sabó. Mira com voleien

i brillen al sol

tot fen tornasol! Si la més bonica

proves d'agafar,

se't fon a la mà . . . I et quedes en dubte

de si l'has bufat

o l'has somiat.

Marina Pagès Tarín

Desolació (Josep Carner 1884-1970)

Com dir-nos més germà i germana
si hem fet, plegats, el nostre dol?

¿Com parlarem de la fontana,

si fins l'herbei és mort al volt?

¿Per què en baixant de les eroles

seuríem vora els tamarius?

¿Per què mai més collir violes

ara que els cors s'han fet esquius?

¿Per què veurem el dia encara

-la nosa ardent, l'enuig sonor-

si quan s'aixequi l'alba clara

ens trobarem sense l'amor?

                                            Joan Carazo
          

UNA ROSA (Maria Antònia Salvà)

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Martí Prats i Molas

Felix Cucurull

Faig el camí del meu silenci

a les palpententes, solitari.

Aquelles veus que il·luminaven

la meva carn, ara agonitzen

incinerades en un marge.

No tinc oasi ni miratge.

Felix Cucurull

Pol Melo Subirat

OMBRA DAURADA
(NARCÍS COMADIRA)

Brilla amb un fosc fulgor

dolça ombra daurada

recòndita insistent

la que commou d'afany

aquest món desolat

viva víscera tendra

encara joventut.

                                    Emili Sisquellas Taixés