Fragment del llibre de Juls, Juliette

"-Corre! Mare, vine!- va cridar la Júlia, tot buscant el comandament de la tele.

-Què passa?- va preguntar l'Anna, espantada, amb un plat d'ous a les mans.

-No és el camió del pare?- deia la Júlia mentre apujava el volum de l'aparell.

El soroll del plat pel terra i el ous trenats, amb els rovells grocs al descobert, van ser la resposta."

 Ens ha agradat aquest fragment perquè és el moment que enllaça tot el llibre i que fa que vulguis seguir llegint la historia.

Trobem que es una manera molt bonica per demostrar el dol de la mare i la filla.

Aquest moment ens transmet patiment, pena i a la vegada enyorança per el pare.

Carla Sardà Soler i Silvia Llorens Sanchez

Juls, Juliette

A mi m'ha agradat la part de la història en què la Juls intenta i aconsegueix travessar l'Ebre amb aquella "barca" tan petita i quan s'endinsa en aquell "laberint" de cases i no sap per on va, però finalment troba la seva casa.
David Ardelean

Juls,Juliette

...de sobte li va canviar la cara, es va deixar anar de la mare i va córrer pel passadís per llançar-se al coll de la persona que acabava de sortir de l'ascensor. Era en Martí, l'oncle. 
-Tranquil·la, reina!-li va dir en Martí mentre li eixugava les llàgrimes...

Per mi es un dels millors moments del llibre, es quan el Martí abraça a la Juls,i la consola.

MARTA RIBALTA

Juls Julette

A mi , m'ha agradat la part on va al Delta de l'Ebre perquè per a mi es la part més emocionant.
Roger Conde

Juls, Juliette

JULS, JULIETTE

A nosaltres ens ha agradat especialment la part en que la Juls es troba dins el pou en el qual s' ha amagat perquè no l' agafin. 

Tot d' una, es va adonar que l' amagatall no era segur. Aquella masia estava envoltada d' arrossars. Els ecaliptus eren massa grans per enfilar- s' hi i tampoc no podia posar-s' hi al darrere, ja que el gos, que de ben segur també venia, l' ensumaria i llavors sí que tindria greus problemes. Havia deixat la bici massa lluny. Va mirar la porta del magatzem, el porxo, la porta principal, la porta del pou, que més aviat semblava una finestra...

 

    Oriol Gómez 

Nil Roselló

     David Molina

juls,juliette

Juls, Juliette.


El que m'agrada d'aquest llibre és el començament, en aquell precís moment que vols continuar llegint lletra a lletra per saber com acaba aquell accident tan intrigant. Els moments en què l'autor desitja explicar-ho tot detalladament, també és molt bonic. En general, que aquest llibre és molt bonic.

LAURA CASANOVAS

M'agradat molt el fragment en que la Juls recorda el viatge que havia    fet amb el seus pares a Irlanda, als Cliffs of  Moher, uns penyasegats d'un centenar de metres d'alçada. Les paraules que utilitza per explicar aquell viatge, com descriu tot el paisatge i els sentiments que sent al veure aquella natura tan salvatge i bonica a la vegada.                                                        

Marc Torre, Jofre Roig, Amin Ait, José Gòmez i Àlex Garzón Mir

La meva part preferida del llibre ha sigut el jest d'amistat que transmet el Blai a la Juls quan la salba, i persegueix aquells homes que l'han agafat amb ella. Una altre cosa que m'ha encantat es com fa que no pujuis parar de llegir, perque tots els capitols acaven amb tres puts supensius que et deixen amb molta entriga de saver el que passàra. Hi han moltes més parts que man agradat d'aquet llibre, però aqueta és la que m'ha cridat mes l'atació.

Marina Sanchez Aran

La Júlia havia recordat què tenien d'estrany les petjades del voltant de la barraca .Estaven molt separades i gairebé l'una davant de l'altra .Això volia dir que: o bé aquell animal caminava com un home o bé era un home que calçava unes sabates que a les soles tenien petjades de gos ...



SERGI MUÑOZ.

M'agrada aquest fragment perquè és quan descobreix qui es el traficant.

Juls, Juliette

No hi ha cap fragment que m'hagi agradat mes o menys. Quan explica que an vist a les notícies que el pare ha tingut un acident, l'autor explica també que en aquell moment que la mare porta un plat d'ous farrats a les mans, o quan la Julia està a sota el llit que diu que beu unes sabates negres d'home amb un cuir vermell i uns cordons també negres amb uns filets...

Anna Carazo

Juls, Juilette

                                                                       

 A mi m'ha agradat la part en la que la Júlia,( a la vora del riu Ebre, mentre està viatjant en busca de les proves de que el seu pare és inocent) comença a parlar de quan ella i la seva àvia, pescaven angules al riu Ebre, que per la nit, els seus pares i la seva àvia es menjaven les angules per sopar, mentre ella es menjava un bocata de pernil salat perquè a ella no li agradaven les angules.

 M'ha agradat aquesta part perque en aquell moment ella mostrava el sentiment de nostàlgia cap a la seva àvia.

 

 

Alfonso Masero Monterroso.
 

JULS, JULIETTE

La part que més m'ha agradat ha sigut quan la Júlia s'entera de que el seu tiet és el traficant , quan li explican la historia de la relació del seu pare i sobretot de quan l'oncle defenssava a la Júlia dels atacs
d'aquells traficants.
Aquesta ha sigut la meva part preferida perquè crec que és la part més emocionan i en la que es resolt l'enigma
CLARA VÁZQUEZ

JULS ,JULIETTE

El fragment que m'ha agradat més ha sigut quan el Blai salva a la Juls,perquè demostra que es un bon amic , es preocupa per ella i que sempre està per ajudar-la.Quan veu que se l'emporten aquells homes ell els segueix,per salvar a la seva amiga.També m'ha agradat el final quan el sergent diu que el seu oncle tindrà sort i ella diu que la seva aventura ha sigut agredolça.

 MIRANDA SILVERIA

Juls, Juliette

El fragment que jo he triat és: Durant el transcurs de la història, la Juls mira malament el Sergent Vilarassau. Llavors, un dels fragments que m'ha agradat més és al final, quan el Sergent després de portar l'Oncle Martí a la comissaria, entra a la sala d'interrogatoris i diu que per demostrar les seves bones intencions, que començarà ell a explicar la història de l'Oncle i tot seguit, procediria ella a fer-ho.

Sala d'interrogatoris.

 David Ruano

Juls, Juliette.

El fragment que he triat es quan la Júlia veu per primera vegada al sergent Martí Vilarassau: La Júlia no ho havia vist mai, allò, en un ésser humà, però si que ho havia vist en una gata i, fins i tot, en un conill. També havia sentit a dir que les persones que tenen aquest tret diferencial eren especials.

 M'agrada perquè és molt curiós i bonic veure una cara amb els ulls de cada color. Ho trobo exòtic i fora de lo normal.

 Elai Català Montserrat i Adán Martínez

Juls, Juliette

El fragment que he triat es quan en Blai abraça la Júlia per distreure-la de tot el que sentia en aquell moment.

He triat aquest fragment perque els teus amics són aquells que et consolen, et treuen un somriure quan plores i t'ajuden en els pitjors moments, pero a part de l'amistat d'en Blai i la Júlia, hi passa algo més.

Oscar Esteban Moix

Arnau Prats Gironès

Ahmed Sidibe 

Juls,Juliette

Fragment del llibre Juls, Juliette.

Nosaltres hem triat el fragment en que l'amic de la Júlia, en Blai la salva per la finestra del sostre de l'habitació on els traficants l'han tancada a ella i al seu tiet Martí, encara que, en Blai, només pot salvar a la Júlia, mentre en Martí distreu als altres traficants, perquè ells puguin anar a la policia per explicar-li el que passa en realitat. "Un partit mai no acaba fins que l'àrbitre no xiula el final".

Ens ha agradat molt aquest tros perquè es pot veure com en Blai, tot i sabent que corre un gran perill, s'arrisca per poder salvar a la seva amiga, tot i que per a ell, potser és alguna cosa més...

Fet per:

-Carla Domínguez Anguera

-Ruth Domínguez Anguera

-Blanca Castellví Vázquez
-Judit Prieto Solé

-Marta Llort Olivé