La ginesta De Joan Maragall
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.

 

Oriol Camprubi Fabregas

A la sortida del sol ( Ovidi Montllor)

A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré

AIGUA I VIDA (AUTOR ANÒNIM)


Llàgrimes salades 
gotes de pluja, 
esquitxos de mar; 
aigua, al cap i a la fi. 

Les llàgrimes li rodolen pel rostre, 
la pluja li mulla el cap; 
les gotes de mar salada 
li desperten la realitat. 

Una realitat dura, 
amarga, salada com la mar 
a vegades dolça i pura, 
com la pluja rodolant. 

Així és la vida que així com l'aigua, 
que sempre torna al cabal, 
sigui llarga o sigui curta, 
el final li ha d'arrivar.

Eva Fernàndez

Ausias March (1397-1439)

 No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça                                   
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc d’estiu, com la calor se met,
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.

Com se farà que visca sens dolor
tenint perdut lo bé que posseïa?
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
que mai porà tenir estat millor.
Doncs, què farà, puix altre bé no el resta,
sinó plorar lo bé del temps perdut?
Veent molt clar per si ser decebut,
mai trobarà qui el faça millor festa.

Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.

Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:                              

herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entés com dins en mon coratge
los pensaments no em devallen avall.


Daniel Andres Gutierrez Loza 2n E.S.O. A

ALÈ DE VIDA, Salvatore Vinyatti

Respiro l'alè àlgid de la vida amarada d'amor

l'espill d'anhels i sentiments senseibles

plens de llum i color

amb felicitat plena.

Cel Balcells

Cada dia, Miquel Martí i Pol.

No conquerim cap mot debades.
Tot s'inscriu en l'ordre clar d'aquell projecte
que va creixent a poc a poc dins nostre
si sabem tenaçment perfer-lo sempre.
Així el gran risc de viure se'ns proposa
com un repte constant, com una fita
que allunyem amb el gest i la mirada
tan bon punt l'assolim, no per refús
del que hem aconseguit, sinó pel goig
de posar-nos a prova cada dia.

Mar Sardà Soler.

Una adolescent en la nit de maig (Josep Carner)

Contra l'arbre florit ton cos descansa;
defallires i no saps per què, 
i romp per primer cop la cobejança 
el fil de ton alè. 

Ta boca closa, part de dins murmura, 
i ton braç, sense moure's, fa un convit: 
més que la llum en els estels, fulgura 
en els teus ulls la nit. 
defallires i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè. 

Ta boca closa, part de dins murmura, 
i ton braç, sense moure's, fa un convit: 
més que la llum en els estels, fulgura 
en els teus ulls la nit. 

Cèlia Grifoll Constantí